Estrena de "RunDinaires: Els 100 quilòmetres"

Avui hem organitzat un dinar al Restaurant Mas Pou de Palau-sator per celebrar, una vegada més, la nostra participació a l'Oncotrail. Però avui, a més, vèiem per primera vegada la pel·lícula que en Roger ens havia preparat sobre la nostra aventura, RunDinaires: Els 100 quilòmetres. A més, també vam poder escoltar un poema escrit per l'Enric:

Vet aquí que un grup d'inconscients

un dia van tenir un gran pensament:

participar en un noble esdeveniment

corrent sense pressa però sense aturament.

Al repte de l'Oncotrail es van sumar

i generoses empreses els van recolzar.

Però calia entrenar-se molt bé

per no fotre's en un bon merder.

Cent quilòmetres havien de completar

mati, tarda i nit sense parar.

Platges, muntanyes i boscos volien creuar,

els paisatges més autèntics de l'Empordà.

Fitxaren un redactor que prometia

per immortalitzar aquella gosadia,

i en Roger els hi ha fet un reportatge

amb moltes ganes i un bon metratge.

També es requeria una bona assistència

per fer els trasllats i portar la teca

d'això se'n cuidaren amb solvència

la Laura, l’Eduard i l'Enric, quina trepa.

Per evitar el desgavell i el desconcert

fou el líder de l’equip l’Albert.

Al principi no les tenia totes,

però al final va treure bones notes.

Arribant a Pals, quin atzucac:

en Lluís s'ha ben empajarrat

cap problema perquè amb molta prestància

va ser atès a l'ambulància.

De les cures, la Sunsi tampoc se'n salvava,

perquè quan menys s’ho esperava

quines butllofes als peus portava:

sort que botes de neu no en necessitava.

La grossa a en Manel li va tocar

li van dir  que en lloc de dinar

a en Lluís havia de substituir, i ell, tot un crac,

amb dos pebrots va salvar el sotrac.

Sort que la Clàudia controlava

que el grup no es desboqués,

ja que arribada la nit a la gavarra

era el més fàcil que passés.

Amb en Tete l'espectacle estava assegurat

arribava a Son Rich ofegat i esparracat

i amb la D de campió, però ai a les cames quina cremor,

sort dels massatges, sobretot a Fitor.

A la rectoria encara ressonen els crits,

per culpa d'aquells dos fisios malparits.

Els últims metres es van fer llargs,

també pels que us esperaven amb admiració.

Havíeu vençut els moments amargs

amb una gran arribada tots junts fent piló:

llavors fou quan el cel es posà a plorar d'emoció. 

A la fi, ni un pas enrere, com veritables campions,

també en donatius i aportacions.