L'Oncotrail 2014, una gran aventura solidària

La nostra preparació per l'Oncotrail començava mesos enrere amb els primers entrenaments conjunts. Ens calia una bona forma física per poder córrer molts quilòmetres en poc temps. Tot esforç té la seva recompensa, i la nostra va ser la participació a l'Oncotrail el passat 4 d'octubre.

Sota el nom de RunDinaires, l'Albert, la Clàudia, en Manel, en Tete, en Lluís i la Sunsi arribaven a l'estadi d'atletisme de Palafrugell a les vuit del matí de dissabte, acompanyats del reporter Roger i de la Laura, que formaria part de l'assistència.

Els equips participants passaven ràpidament per la revisió de material i sortien escortats pels Markatu Batucada, que encapçalaven la cercavila fins a la Plaça Nova amb tambors. Allà, els organitzadors de la cursa presentaven els corredors i feien uns parlaments que van provocar un retard de deu minuts a la sortida. Un tret marcava l'inici dels cent quilòmetres solidaris.

El primer tram el recorrien l'Albert, en Tete, en Lluís i la Sunsi, mentre que en Manel i la Clàudia pujaven el cotxe per anar amb l'equip de suport fins a la platja de Castell, on es trobava el primer avituallament. Tot just quan en Roger i la Laura acabaven d'esmorzar entraven trotant els RunDinaires, que només tenien aigua a la seva disposició, motiu pel qual no es van entretenir gaire a la parada. Fet el relleu pujaven al vehicle la Sunsi i en Tete.

Arribant a Llafranc, i després de deixar la furgoneta estacionada sobre la vorera, ens trobàvem davant d'un marcador que senyalava l'hora i escaig que portàvem de cursa. L'equip era rebut enmig d'aplaudiments i queixalava les taronges de l'avituallament.

En Lluís i l'Albert ocupaven el cotxe, encara prou frescos. La propera destinació era Puig Son Rich, on l'espera va ser llarga, propera a les dues hores. Feia un sol de justícia que dificultava el pas dels RunDinaires. Quan finalment van arribar, n'hi havia de molt cansats: especialment en Tete, que es va ben remullar havent pres unes begudes energètiques. Però no li quedava cap més remei que continuar, perquè qui havia de descansar era en Manel i la Clàudia.

A Sa Riera, els pèsols congelats que en Manel es col·locava a la cama van fer entrar gana a l'equip de suport, que treia els tàpers per degustar una amanida de pasta i truita de patates. Ja localitzats a l'avituallament, arribaven els familiars d'en Tete i els companys de la Sunsi i en Lluís per donar-los ànims abans que entressin al cotxe.

A quarts de cinc, ja a Pals, tots dos aprofitaven per dinar. En Tete va deixar-se fer un massatge (després del qual es va recuperar notablement) mentre unes podòlogues s'ocupaven de la Sunsi. Llavors més familiars feien una visita als RunDinaires acompanyats d'una pancarta. En Lluís arribava sense forces i va haver d'entrar a l'ambulància, fet que ens va deixar a tots ben preocupats. Va sortir del vehicle millor, però encara lluny d'estar llest per tornar a córrer. Així doncs, aprofitaria l'estona de descans que faria amb l'Albert.

Al Mas Serra, el sol de la tarda ja anava baixant. La conductora havia estat rellevada i entraven en escena l'Enric i l'Edu, amb una maleta carregada fins a dalt de menjar. En Lluís encara no es veia amb cor de continuar, i va acompanyar la Clàudia al cotxe durant el següent tram.

Ja era gairebé de nit al Camp de la cadena, i els RunDinaires engegaven els frontals. Al moment de fer el relleu, en Lluís ja se sentia recuperat i amb forces per seguir corrent: cedia la plaça del cotxe a en Manel i la Sunsi, que eren transportats fins al quilòmetre 7 de la Ganga, on els RunDinaires van arribar molt més ràpidament del que s'havia previst: en Manel encara tenia les xancletes posades.

Al següent avituallament, ubicat a Fitor, tenien una festa muntada: música, sopar, carn a la brasa i fisoterapeutes. En Tete tenia ganes que li tornessin a fer  un massatge. Aquesta vegada, però, els seus desesperats crits van inundar l'ambient cridant l'atenció de la resta d'equips. La Clàudia i en Lluís tornaven a reposar.

Quedava un únic avituallament abans de la línia de meta: Vall-llobrega. Els RunDinaires van ser enganyats recorrent un tram de vuit quilòmetres, pensant-se que era de sis. Entraven més tard per culpa d'això. En Manel i la Sunsi estaven molt contents perquè ja deixaven de córrer. Ens dirigíem fins al pavelló de Palafrugell, on se situava l'arribada de l'Oncotrail.

L'espera es va fer llarga, ja que l'equip es prenia amb calma l'últim tros. Els RunDinaires creuaven la línia de meta sota un fi plugim, passades les quatre de la matinada, 19 hores i 13 minuts després d'haver sortit des de la Plaça Nova, en trenta-unena  posició. Pujaven a l'escenari per rebre uns obsequis: una planta, un iogurt i un potet de melmelada. Ràpidament entraven al pavelló per queixalar un entrepà de botifarra, tastar un rus i obrir una ampolla de cava. Com no podria ser de cap altra manera, en Tete va córrer (bé, aquesta potser no seria l'expressió més indicada... diguéssim que va  caminar) fins a la llitera per rebre un últim massatge.

El cansament impedia fer visible l'alegria d'haver assolit un repte com aquest, que corria per dins. Tot un motiu d'orgull per part de nosaltres haver completat l'Oncotrail, una cursa benèfica que ja ha recollit 60.000 euros. Tot i això, l'experiència no s'acaba aquí: en Roger ja està treballant en un curtmetratge que relatarà l'aventura de l'equip, des del primer entrenament fins la celebració posterior a l'acabament de la cursa.

Us donem les gràcies un cop més! Ens heu ajudat a fer-ho possible!

| Relat d'en Roger des del seu punt de vista